Farinera Borda

Un dels bolets més perillosos que podem trobar a les nostres comarques es la farinera borda que gairebé tothom ja coneix pel seu nom científic: Amanita phalloides. Cada any hi ha alguna intoxicació a Catalunya per haver ingerit aquest bolet, tot i que si s’actua davant els primers símptomes es possible la recuperació.

Malauradament, sigui per haver-ne ingerit una quantitat elevada o per no haver acudit a un centre sanitari fins que la intoxicació ja era molt avançada, hi ha algun cas mortal.

Per prevenir qualsevol ensurt, no hi ha altre mètode que conèixer bé aquesta espècie i rebutjar-la.  Es tracta d’un bolet de mida mitjana, carnós, amb volva i anell com totes les amanites. La volva és blanca i queda amagada al terra, el peu és llis i blanc, com l’anell i les làmines que també són blanques. Per sobre, el barret pot ésser blanc (varietat alba) o normalment amb coloracions verdoses o groguenques.  Al tallar-lo la carn també és blanca i no fa cap mena de làtex ni canvia de color i, diuen, que té bon gust, però val més no provar-ho.

A les nostres contrades, tot i que no és molt comú, esta força estes, especialment en boscos de roure i alzina i també en antics cultius d’avellaners abandonats.

Provoca el “síndrome fal·loïdià o síndrome ciclopeptídic”  que es presenta amb un període de latència  relativament llarg: entre 9 i 15 hores desprès de la ingestió, amb símptomes que passen per diverses fases que no sempre es presenten amb la mateixa intensitat.

Entre les 12-24 hores hi ha la fase coleriforme que sempre dóna diarrees i que en la majoria dels casos pot donar vòmits, nàusees i mal de ventre, però no sempre. Entre les 24-48 hores hi a una millora aparent, especialment si s’ha tractat la diarrea i/o els vòmits amb algun fàrmac. A partir, més o menys, d’unes 72 hores desprès de la ingestió, s’entra en la fase d’agressió visceral, amb un empitjorament general i símptomes d’icterícia, entre altres, on es pot produir la mort per insuficiència hepàtica o renal.

Evidentment és important fer un diagnòstic correcte en la primera fase, confirmant sempre que sigui possible que s’ha consumit aquesta espècie i no altres de les que sols provoquen intoxicacions gastrointestinals, per tal de fer un tractament adequat, amb el qual ja no s’arribi a l’ultima fase o si per la quantitat consumida o algun altre factor no es pot evitar que es presenti la fase d’agressió visceral, aquesta sigui dèbil, amb lesions que no siguin mortals.

Bolet d’oliu

Aquest bolet, anomenat bolet d’oliu o gírgola d’olivera es bastant tòxic, i encara que aquesta toxicitat no sigui greu ens pot portar força problemes. El seu nom científic es Omphalotus olearius.

El podem trobar a la base de les soques de les oliveres o sobre arrels poc enterrades. Això ens pot confondre i pensar que creix al terra, quant aquesta espècie sempre està associada a la fusta de l’arbre. També pot créixer en alzines i més rarament en altres arbres.

Es un bonic bolet de colors vius, vermellosos o ataronjats, a vegades més fosc cap al centre, en forma d’embut o aplanat amb el centre deprimit i les lamines una mica més grogoses i decurrents cap al peu. Aquest peu és llis, del mateix color de les làmines i no te cap anell ni resta de vel, amb la base una mica afuada i sense volva.

Provoca el “síndrome gastrointestinal fúngic”, els símptomes del qual son bàsicament vòmits, nàusees  i diarrees, generalment acompanyades d’intens mal de ventre. Es solen presentar amb un temps de latència curt: des d’un quart d’hora a 4 hores de la seva ingestió.

És aconsellable el ingrés hospitalari per les possibles complicacions, tot i que amb un tractament adequat es pot estar d’alta en un parell de dies.