Etiqueta: Setembre

En Joan, ens descriu molt bé com ha viscut la sortida social fi d’estiu al Chistau, Huesca:

L’Associació Micològica de Tarragona ha realitzat durant els dies 9 a 12 d’aquest mes de setembre la sortida social fi de l’estiu. Un total de 15 sòcies i socis es desplaçaren a la Vall de Chistau (Pirineu aragonès) per fer la darrera recollida de bolets de l‘estiu.

L’èxit coronà l’experiència, ja que es recolliren més de 100 especies diferents, practicant el coneixement previ de les classes teòriques a l’aula, de les espècies que sojornen al  sòl dels diferents tipus d’arbre, i de la composició del propi sòl que cada espècie necessita per  desenvolupar-se. 

Com en cada anterior ocasió quan ens desplacem a aquesta vall i voltants, ens acull  el Mesón de Salinas, dins el municipi de Salines de Sin. La família que el gestiona té un tracte personal molt proper a l’amistat que genera les vegades que ja hem anat.  
El constant remor del riu Cinca, que baixa precisament darrera del Mesón, i a primeres hores del matí veure uns cabirols que baixen a veure aigua o suportar una tempesta d’aquelles sobtades que et deixa ben xop. Totes aquestes “delicatessen” s’afegeixen a l’experiència.
I no cal dir que el menú, està format per plats propis de la zona, des de porc senglar, cérvol, vaca, canelons de bolets, truita de riu,… i altres especialitats, que sols tens oportunitat de gaudir-ne a dalt al Pirineu.
Des d’allí es fan les diferents sortides als punts prèviament identificats on es poden trobar les especies més buscades pels micòlegs i afeccionats  a la recollida de bolets.  Des dels apreciats ceps, fins als rossinyols,  pebrassos, rússules, mollerics, potes de perdiu, xampinyons i el popular rovelló.

L’experiència dels membres de la Junta validen aquells dubtes que els menys experimentats tenen sobre alguna espècie de les recollides. La revisió posterior del contingut de les cistelles, conclou el coneixement  del personal novell, no sigui cas que alguna confusió pugui portar problemes posteriors.
Foren quatre dies d’autèntica germanor, amb un coneixement dels diferents municipis, en quins s’ha de demanar autorització i pagar una quota i en quins no cal, de les diferents valls, gorges, rius, muntanyes,… Hi ha temps per tot , des de dinar “amb el pa” del poble més proper, al mig d’una colla de vaques que, amb les seves cries s’alimenten de la fresca i abundant herba, la trobada amb el pastor que té cura del ramat d’ovelles, fins l’intercanvi d’informació amb altres boletaires, la visió del trencalòs volant majestuós,…

Malauradament vàrem patir un accident ja que la Yeyes va relliscar i es va trencar el peroné i la tibia. Sortosament tinguérem els primers auxilis de la Cori, infermera titulada, Després d’un primer control al Centre d’atenció sanitària de L’Afortunada, l’acompanyàrem a l’hospital de Barbastro, on es va fer càrrec la seva família.

I després de sopar, allí a la fresqueta del Mesón, cada un explica la seva i no manca pas el passar-s’ho be amb el darrer cafetó o la copeta. 
I demà vindrà un altre dia.

Fotos majoritàriament de Javi, Charli i Jaume.