Una pàgina web per consultar la pluja: Meteoclimatic.net

Meteoclimatic és una xarxa d’estacions meteorològiques automàtiques no professionals distribuïdes per la Península Ibèrica, els dos arxipèlags, Ceuta i Melilla. Aquestes estacions es posen a la disposició dels visitants mitjançant un mapa sensible.

https://www.meteoclimatic.net

Una informació molt interessant quan volem anar a buscar bolets a una zona determinada és saber com ha anat la pluviometria en els darrers dies. Hi ha diverses formes d’informar-se i aquesta web que us presentem n’és una.

Quan entrem a la pàgina principal de la web, ens mostra un mapa de la península amb informació meteorològica, si fem clic a una zona, farà zoom a una regió del mapa on podrem veure el punts corresponents a la xarxa d’estacions meteorològiques:

Si feu clic en una de les estacions del mapa, us mostrarà una pàgina amb informació molt detallada de les dades de la estació:

Però el que més interessa és un apartat a sota d’aquesta informació que està amagat amb el títol “Gràfiques mensuals” amb uns signes “+” i “-“. Heu de fer clic al signe “+” per ampliar el quadre, de manera que veurem el següent:

Per defecte mostra la gràfica de temperatures màxima i mínima, i la precipitació en el mes actual. Però si nosaltres canviem el període als filtres de sota i escollim la variable precipitació amb tipus barra podem obtenir la precipitació del període que ens interessi, per exemple:

Estem veient la informació de precipitació des del novembre de 2019 fins febrer de 2020 de la estació meteorològica. Ens pot ser molt útil per saber com trobarem el bosc …

S’ha de dir que no totes les estacions meteorològiques ofereixen aquesta informació donat que, segons la web, han de passar una auditoria de qualitat per tal de mostrar aquesta informació i també ens pot passar que no hi hagi dades d’estacions en el territori on volem anar.

Trobat un bolet, la Donadinia helvelloides, una raresa a nivell mundial

Tres socis de la nostra Associació van fer aquesta troballa la setmana santa de 2015, als avencots de La Febró, en una zona on hi havia una vintena d’exemplars.

Després de moltes gestions, l’especialista italià Matteo Carbone ens ha certificat que es tracta de l’espècie “Donadinia helvelloides”. Aquesta espècie es va descriure per primera vegada a França, per part de la Société linnéenne de Lyon, l’any 1973 i no s’havia tornat a trobar més. Siguent aquesta l’única cita publicada que existeix, encara que tenim noticies, sense publicar, que l’any passat es va trobar a Sardenya (Itàlia).

Es tractaria doncs, d’una primera cita a Catalunya i a Espanya, així com la tercera vegada que es troba a tot el món.

No descartem, en un futur, trobar alguna altra espècie rara en aquesta zona, ja que es tracta d’un ecosistema molt especial, amb algunes plantes i arbres que no es troben a altres llocs de les nostres comarques i un microclima molt particular.

dona4

 

Saltat de calamars amb rossinyols i figues

Ingredients (per a dues persones)

  • 400 g. de calamarsets petits
  • 100 g. de rossinyols
  • 4 figues seques
  • oli d’oliva
  • sal

Preparació

En primer lloc caldrà netejar els calamars i els rossinyols. Les figues també les prepararem per utilitzar tallant-les en rodanxetes.  A continuació posarem una paella al foc amb una mica d’oli i quan estigui bastant calent  ho abocarem tot a l’hora. Donarem unes remenades, ho rectificarem de sal i just quan els calamars estiguin cuits ja es podrà treure del foc i servir.

Comentaris

Si s’utilitzen els calamars correctes, és a dir, els que tenen el cos com el dit gros de la ma,  el resultat final serà l’adient. D’aquesta manera els rossinyols quedaran mig crus i la barreja de  textures i sabors serà molt satisfactòria.
És una preparació que ens pot servir com a entrant o plat fort.

Recepta proporcionada per:

David Solé i Torné
Escriptor gastronòmic, col·laborador de TV3 i Catalunya Ràdio
Cap de cuina i sommelier del Restaurant Barquet de Tarragona

Encenalls d’ou de reig amb sal Maldon i oli d’oliva

Ingredients

  • Ou de reig tancat
  • Oli d’oliva verge
  • Sal Maldon
  • Pebre

Preparació

Talleu el bolet, després de net, en fines làmines i poseu-les en un plat. A continuació amaniu-lo amb l’oli i la sal.

Comentaris

El punt en contra d’aquesta preparació és que el bolet en qüestió resulta car, però la part positiva és que no en fa falta gaire per a fer un bon plat.
Sorprèn l’aroma i el gust d’aquest bolet en cru, per això és millor fet i menjat.

Recepta proporcionada per:

David Solé i Torné
Escriptor gastronòmic, col·laborador de TV3 i Catalunya Ràdio
Cap de cuina i sommelier del Restaurant Barquet de Tarragona

Fredolics amb pasta

Ingredients

  • 400g de Tricholoma terreum
  • 250g de pasta fresca
  • 4 tires fines de panxeta ibèrica
  • 250g de nata líquida
  • 1 ou
  • 100g de formatge parmesà

Preparació

Bullir la pasta fresca uns 5m., i deixar-la “al dente”, escórrer i barrejar-la amb l’ou batut, i reservar.
Tallar la panxeta a daus petits i fregir-la amb una mica d’oli (molt poc, doncs la panxeta quan es cou ja desprèn suficient greix) fins que estigui dauradeta, afegir els fredolics fins que es begui tota l’aigua, i els afegim la nata líquida remenant uns minuts.
Afegir els fredolics amb la seva salsa, a la salsa impregnada d’ou.
Servir i afegir el formatge parmesà a gust del consumidor.

Recepta proporcionada per:

Adela Mas i Carré
Associació Micològica de Tarragona

Flam de camagrocs

Ingredients

  • 300 g de Cantharellus lutescens
  • 4 rovells d’ou
  • ¼ de llet condensada
  • ¾ de llet sencera
  • 200g de sucre

Preparació

Posar els camagrocs a la paella, afegir una mica d’oli per coure lleugerament, amb una mica de sal i deixar que es beguin la seva pròpia aigua, a foc suau. Quan s’hagin begut l’aigua afegir una cullerada sopera de sucre, barrejar amb la llet condensada i la sencera. Reservar-ho. Col·locar en un motlle prèviament untat de sucre caramel·litzat, afegir les trompetes, i posar-ho al bany maria  durant 10 minuts, un cop fred posar a la nevera i refredar fins al moment de servir.

Recepta proporcionada per:

Adela Mas i Carré
Associació Micològica de Tarragona

Farinera Borda

Un dels bolets més perillosos que podem trobar a les nostres comarques es la farinera borda que gairebé tothom ja coneix pel seu nom científic: Amanita phalloides. Cada any hi ha alguna intoxicació a Catalunya per haver ingerit aquest bolet, tot i que si s’actua davant els primers símptomes es possible la recuperació.

Malauradament, sigui per haver-ne ingerit una quantitat elevada o per no haver acudit a un centre sanitari fins que la intoxicació ja era molt avançada, hi ha algun cas mortal.

Per prevenir qualsevol ensurt, no hi ha altre mètode que conèixer bé aquesta espècie i rebutjar-la.  Es tracta d’un bolet de mida mitjana, carnós, amb volva i anell com totes les amanites. La volva és blanca i queda amagada al terra, el peu és llis i blanc, com l’anell i les làmines que també són blanques. Per sobre, el barret pot ésser blanc (varietat alba) o normalment amb coloracions verdoses o groguenques.  Al tallar-lo la carn també és blanca i no fa cap mena de làtex ni canvia de color i, diuen, que té bon gust, però val més no provar-ho.

A les nostres contrades, tot i que no és molt comú, esta força estes, especialment en boscos de roure i alzina i també en antics cultius d’avellaners abandonats.

Provoca el “síndrome fal·loïdià o síndrome ciclopeptídic”  que es presenta amb un període de latència  relativament llarg: entre 9 i 15 hores desprès de la ingestió, amb símptomes que passen per diverses fases que no sempre es presenten amb la mateixa intensitat.

Entre les 12-24 hores hi ha la fase coleriforme que sempre dóna diarrees i que en la majoria dels casos pot donar vòmits, nàusees i mal de ventre, però no sempre. Entre les 24-48 hores hi a una millora aparent, especialment si s’ha tractat la diarrea i/o els vòmits amb algun fàrmac. A partir, més o menys, d’unes 72 hores desprès de la ingestió, s’entra en la fase d’agressió visceral, amb un empitjorament general i símptomes d’icterícia, entre altres, on es pot produir la mort per insuficiència hepàtica o renal.

Evidentment és important fer un diagnòstic correcte en la primera fase, confirmant sempre que sigui possible que s’ha consumit aquesta espècie i no altres de les que sols provoquen intoxicacions gastrointestinals, per tal de fer un tractament adequat, amb el qual ja no s’arribi a l’ultima fase o si per la quantitat consumida o algun altre factor no es pot evitar que es presenti la fase d’agressió visceral, aquesta sigui dèbil, amb lesions que no siguin mortals.

Bolet d’oliu

Aquest bolet, anomenat bolet d’oliu o gírgola d’olivera es bastant tòxic, i encara que aquesta toxicitat no sigui greu ens pot portar força problemes. El seu nom científic es Omphalotus olearius.

El podem trobar a la base de les soques de les oliveres o sobre arrels poc enterrades. Això ens pot confondre i pensar que creix al terra, quant aquesta espècie sempre està associada a la fusta de l’arbre. També pot créixer en alzines i més rarament en altres arbres.

Es un bonic bolet de colors vius, vermellosos o ataronjats, a vegades més fosc cap al centre, en forma d’embut o aplanat amb el centre deprimit i les lamines una mica més grogoses i decurrents cap al peu. Aquest peu és llis, del mateix color de les làmines i no te cap anell ni resta de vel, amb la base una mica afuada i sense volva.

Provoca el “síndrome gastrointestinal fúngic”, els símptomes del qual son bàsicament vòmits, nàusees  i diarrees, generalment acompanyades d’intens mal de ventre. Es solen presentar amb un temps de latència curt: des d’un quart d’hora a 4 hores de la seva ingestió.

És aconsellable el ingrés hospitalari per les possibles complicacions, tot i que amb un tractament adequat es pot estar d’alta en un parell de dies.